Economia, guerra, aliats i estratègia

Des del 24 de febrer el cor d’Europa està en flames. La invasió russa a Ucraïna ens ha tornat al malson del que som capaços de fer els humans quan tenim conflictes psicològics mal resolts. Putin és un tarat psicològic que ha estat incapaç d’acceptar que l’URSS es va esfondrar i els països, com les persones, volen ser lliures i no sotmesos als capricis d’un dictador imperialista. Però Putin té tanta maldat com poder destructiu i ho està aplicant en la invasió de la veïna Ucraïna. Ja ho va fer abans amb Txetxènia i a Síria. Les seves guerres són de destrucció massiva i sense cap contemplació amb la població civil i, a més de la gran quantitat de morts i ferits, ha provocat cinc milions de refugiats. Aquest sistema de guerra primària sempre provoca molta destrucció, destrucció volguda, i molts morts i ferits civils, morts i ferits volguts, per provocar el terror. És veritat que Ucraïna, tot i la seva manca d’equipament militar, ha mostrat una resistència molt important, pròpia dels que es defensen dels invasors i del sotmetiment. Un fet significatiu és que ja hagin mort a Ucraïna vuit generals russos, i l’enfonsament del vaixell insígnia del mar Negre, el Moscou, a més de la destrucció de molts tancs i material de guerra de l’invasor.

La invasió de Putin ha provocat una reacció, probablement inesperada per la contundència, dels països occidentals que li suposarà un cost molt important. De fet, ja hi ha fonts, com el Banc Mundial, que diuen que Rússia ha entrat en recessió i que el seu PIB hauria caigut un 11%, tot i que el PIB d’Ucraïna s’enfonsarà un 45% aquest any. I per trobar una destrucció semblant hauríem de retrocedir a èpoques de la Segona Guerra Mundial. Segons fonts de Kíiv ja actualment hi ha més de 14.000 edificis residencials destruïts, 800 edificis de més de dotze pisos d’alçada, i 72.000 habitatges parcialment destruïts, a més d’hospitals, edificis públics, empreses i infraestructures viàries. El Centre d’Investigació de Política Econòmica de Londres ha quantificat en dos mesos prop d’un bilió d’euros en capital social destruït. Les estimacions que de moment fa el FMI per a la reconstrucció són que es necessitarà més de 4.000 milions d’euros mensuals d’ajuda i Bloomberg quantifica que el total pot arribar a ser de 555.000 milions d’euros. Això superarà en 12.000 milions del total que els EUA van aportar en el Pla Marshall per reconstruir Europa després de la Segona Guerra Mundial. Els economistes que ho han calculat demanen a Kíiv que demandi el govern de Rússia per danys i perjudicis i es podrien fer servir els 926.000 milions de dòlars requisats en bancs occidentals i, si és el cas, penalitzar amb un impost les importacions de gas i petroli rus.

La guerra de Putin també ha provocat una puntada de peu al tauler de les aliances i ha extremat el risc. En aquests moments Alemanya té greus problemes reputacionals per la seva dependència del gas i el petroli russos, una situació molt incòmoda que fins i tot es tradueix en conflictes en la mateixa coalició de govern. La Rússia de Putin haurà deixat de ser un aliat comercial de confiança i l’economia occidental haurà de fer esforços per minimitzar el risc que aniran per dos camins: trobar nous subministradors i enfortir i accelerar la transició energètica. Però en aquest compàs d’espera de la transformació els costos seran importants.

La UE ha d’aprofitar aquest contratemps greu per desenvolupar una política d’aliances més sòlida, amb política exterior més unitària i enfocada als interessos europeus, i això també ens porta necessàriament, i ho hem vist clarament ara, a tenir una política de defensa pròpia, i coordinada amb l’OTAN, perquè ja hem vist on ens poden portar les polítiques de desarmament. L’èxit de diumenge passat d’Emmanuel Macron aturant l’extrema dreta a França, i de l’eslovè Robert Golob sobre el populista Janez Jansa, han estat dues notícies molt importants per a la UE.

Si els europeus no fem un esforç unitari, i deixem que les proclames interessades de certs polítics i països contraris a la UE l’esbotzin des de dins, d’aquí a poc temps podem passar a ser una àrea perifèrica on els EUA i els seus aliats, i la Xina-Rússia amb els seus aliats, formaran el nou mapa de potències dominants. És clar, i sempre diem el mateix, que els europeus necessitem lideratges amb molta visió europea, amb molta auctoritas i amb molta visió estratègica, i fa anys que no en tenim.