Vents de tempesta a Twitter

Que l’home més ric del món, amb PayPal, SpaceX i Tesla al seu currículum, pagui una burrada indecent (el pressupost de la Generalitat d’un any) per Twitter quan hi ha objectius més llaminers en el món digital, ja fa sospitar que les seves intencions no són mercantils. Descartada la idea de negoci, es pot pensar que Musk pot haver tingut un atac de vanitat propi dels que es creuen ser la cúspide de la piràmide de la humanitat, o bé pot haver sentit la crida del més enllà per ser un dels escollits per canviar el món. La combinació d’aquesta segona hipòtesi amb la compra de Twitter ha d’encendre llums d’alerta.

Pensant-hi amb calma, l’“absolutisme” en la llibertat d’expressió que proclama i reclama Musk per Twitter és un oxímoron i fa feredat. S’expressava de manera semblant Donald Trump, defensor de la llibertat mentre no li portin la contrària i capaç de silenciar impúdicament la dissidència i repetir mil vegades una mentida buscant convertir-la en veritat.

Twitter no és exactament un mitjà de comunicació: és el canal de transport més utilitzat per difondre contingut informatiu en suport digital. Si, amb les regles de la propietat actual, al costat dels continguts reputats ja s’hi ha format un còctel de porqueria, mentides, bilis, baixes passions, assetjament i odi, el futur que es dibuixa sota el comandament de Musk és ombrívol. No hi ha opinions lliures sense veracitat en les informacions que les sustenten, però aquesta afirmació pròpia de la intel·ligència humana xoca amb l’autoritarisme manipulador disfressat de principis liberals.

En aquesta òrbita, el periodisme de tota la vida lluita per mantenir nítida la distinció entre la informació i opinió –imprescindibles– i la propaganda contaminant que fabriquen mitjans al servei de tercers. Una confusió que desprestigia el periodisme i dona ales als interessos de gent com Elon Musk.