De reüll
Tancar Venècia
Venècia està condemnada. Més d’hora que tard, encara que potser no siguem la generació que ho veurà, quedarà submergida i tot seran plors. Molta llàgrima de cocodril l’enfonsarà una mica més, i així és com es venjarà la ciutat més bella del món d’aquells que l’han explotat sense misericòrdia i que han menystingut els efectes de la crisi climàtica. Aquells som, en major o menor grau, tots nosaltres, els que hem contribuït a contaminar-la viatjant-hi, trepitjant-la amb el ramat dels 20 milions de visitants que rep cada any. Ha estat dir que la pandèmia s’ha acabat que el turisme massificat ha tornat a Venècia. El caos ha tornat. Fa riure la mesura que aplicaran les autoritats a partir del 2023: cobraran entrada per accedir-hi quan se superin les 40.000 persones que hi són dins, sense cap límit. Se salvaran de pagar el tiquet els que hi pernoctin. Fa plorar veure com els que es vanten de voler salvar Venècia l’únic que tenen dins del cervell són idees per continuar fent negoci a costa seva. O es pensen que per 10 euros (el preu màxim que costarà el bitllet) la gent girarà cua? Au va. Venècia no té preu però sí un valor que probablement ja no ens mereixem. El millor que podríem fer és tancar-la amb pany i forrellat i recordar-la tal com era.