Pèrdues

Fa mig any que em van arrencar dos premolars i des d’aleshores s’han succeït tot un seguit de canvis a la meva vida que, tot i que estaven planificats i, per tant, han anat acompanyats d’una certa anestèsia, ara mateix els visc com a veritables pèrdues. Potser no era el millor moment per començar a llegir Inventari de coses perdudes de Judith Schalansky (Alemanya, 1980) o pot ser que m’hi hagi endinsat expressament, buscant consol. El llibre parla de dotze coses que s’han extingit, han desaparegut i, en alguns casos, fins i tot han estat oblidades. En l’inventari hi consten des dels poemes de Safo fins al Palau de la República de l’RDA. Una llista de coses que quan hi eren feien que el món fos més bell. Viure vol dir tenir pèrdues, afirma Schalansky, tot recordant les paraules de José Luis Borges en aquest mateix sentit. “La pèrdua no només provoca malenconia sinó que també pot ser alliberadora”, va explicar l’autora en l’entrevista que Xavier Graset va fer-li al programa Més 3/24 del 9 de febrer, que els convido a recuperar. “Una memòria que ho reté tot, en el fons, no reté res”, afirma l’escriptora en el llibre. Una obra que convida a reflexionar sobre la destrucció, la pèrdua, la melancolia; oblidar per poder girar full i recomençar?