Santa innocència

Eren altres temps quan els nois jugàvem a prendre mal amb el futbol mentre les noies eren més de gomes. En aquest ritual, de tant en tant es repetia un instant en què enmig d’un mareo —ara n’hi diuen rondo— un company marxava amb l’orgull ferit fart de no olorar la pilota. L’enrabiada, però, no solia allargar-se més de tres quarts d’hora. Més o menys això és el que fa aquests dies l’independentisme amb l’enrenou dels espies: fer-se molt l’enfadat i visualitzar-ho dient no al Congrés o posant al congelador la taula de diàleg, un gest, aquest últim, que l’únic que provoca a Pedro Sánchez és alleugeriment, però en fi... Ningú nega que el Catalangate no sigui greu. No va d’això, la cosa, com tampoc va de qui, com i quan es van tafanejar els mòbils d’una seixantena de sospitosos habituals. La qüestió va d’aquell moment en què passes de jugar amb la canalla a fer-ho amb els grans, i ho fas en aquelles lligues en què ja no valen ni contemplacions ni rebequeries perquè al davant tens centrals expeditius que no perdonen i fan volar els colzes a cada pilota dividida. És pervers, desagradable i fins i tot immoral, sí, però en esferes com les de l’alta política, les regles són les que són. Sobreviure en un fangar. Perquè tots els estats, tots, tenen una línia vermella que mai deixen traspassar: la de posar en risc la seva integritat territorial. I si no, preguntin als corsos com els va amb França. L’única diferència, potser, és que els espanyols són tan maldestres, tant, que els acaben enxampant gairebé sempre, mentre que altres governs més espavilats saben mantenir les seves clavegueres a ratlla allà on toca: sota terra. I entendre que el poder funciona així no vol dir justificar-ho, que ningú s’erri. Per tant, volem creure que l’independentisme tot això s’ho olorava i estava preparat perquè l’espiessin –quan trigarem a sentir alguns dels àudios, molt o poc?– per buscar-li el turmell. Perquè després de tot allò viscut, presó inclosa, innocències les justes, i tots plegats ja haurien de tenir clar a què s’està jugant i, sobretot, contra qui.