La reina de maig

Diuen que la reina de maig és la deessa Flora. O Lady Marian, segons la llegenda de Robin Hood, o la reina Ginebra, segons el mite artúric. L’antropòloga britànica Margaret Murray a El déu de les bruixes (1931) va donar un altre nom a aquesta donzella, símbol de la primavera i de la fertilitat: Beltane. La meva reina de maig és l’actriu Vanessa Redgrave cantant The Lusty Month of May a la pel·lícula Camelot (1967). Va ser quan vaig descobrir que es consagrava la feminitat amb la imatge d’adolescents etèries, amb corones de muguet al cap i vestits blancs i voluptuosos, que dansaven i reien pels boscos exuberants d’un verd llapis Alpino que és sempre com imaginem Sherwood o Glastonbury. Ritual ancestral embellit per Margaret Murray que el new age ha convertit en festa turística per fer caixa al sud d’Anglaterra. Aquí també es fa caixa amb les flors de maig, natura artificiosa; fa anys les sotanes van consagrar les flors de maig a la Mare de Déu, mare eterna. Ni Verge Maria, ni Flora ni Beltane ni Vanessa Redgrave. El cas és que eren quatre pageses que aquell dia s’havien rentat al riu, abillat el vestit menys espellifat que tenien, i amb roselles recollides dels marges i flor de saüc i romaní havien fet un ramillet olorós per anar a fira i celebrar que els dies eren més llargs i que amb una mica de sort, trobarien algun mosso amb qui riure i deixar-se estimar.