Va ser viu fins ahir

Representava futbolistes, ingressava 80 milions d’euros anuals, segons Forbes, i feia dies que estava internat en una clínica pels greus problemes pulmonars que tenia i degut als quals ha mort. Va morir ahir a la tarda, concretament. Va ser viu, doncs, fins ahir, i si hem de fer cas al que es piulava en el seu compte, va passar molt cabrejat les darreres hores de vida perquè xarxes i mitjans ja l’havien matat 48 hores abans, dijous. Es veu, a més a més, que era la segona vegada que el mataven, que feia uns mesos ja li havia sobrevingut una primera mort digital. Són les coses del sistema de comunicació actual, en què tothom té la tecnologia per emetre i en què no hi ha cap més limitació a la difusió que la traça que tinguis per arribar als receptors, que potencialment també som tots. Això ens ha portat a viure en una mena de cursa còsmica per veure qui té el dit més fàcil i es veu repiulat milers (i millor milions) de vegades. En les curses còsmiques, si et despistes et fots en un forat negre que la feina és a sortir-ne. Al forat negre dels que han matat Mino Raiola 48 hores abans hi van caure prestigiosos mitjans, reconeguts piuladors i ufanosos influencers de la legió del dit fàcil, especialistes a donar lliçons de com en som d’antiquats els que creiem en l’autocontrol i que la paciència continua sent la mare de la ciència. Però no passa res; des del forat negre han llançat lliçons de serenitat, com si la cosa no els afectés.