Una infància sense pediatres?

Té més de 80 anys, duu una sonda des de fa 18 mesos i no aconsegueix hora amb l’especialista perquè la llista d’espera està plena d’urgències. Hi ha un ampli marge de millora del sistema de sanitat pública, tensionat des de les retallades del conseller Boi Ruiz; per això ens alegrem de saber que el Parlament de Catalunya va aprovar dijous passat una moció amb importants mesures relatives a qüestions laborals (equiparacions salarials, augment de l’oferta de places, contractacions estables i de qualitat, ràtios que permetin una assistència correcta), al model sanitari (recursos per a l’atenció primària, enfortiment dels EAP i cura als factors socials de la salut) i a l’equip de treballadors (ampliació de les places MIR i PIR, promoció d’especialitats en què manquen professionals, creació de plantilles d’acord amb les necessitats demogràfiques, proveïment d’incentius econòmics i d’habitatge per a la cobertura de les àrees rurals). Bon text –aquí resumit– i molta feina a fer. Una altra situació nefanda que clama actuacions inajornables: només el 17% dels metges formats com a pediatres es queden a la consulta primària; la resta opten per exercir en l’àmbit hospitalari o emigrar. Explica el sindicat Metges de Catalunya que aquest dèficit es pretén resoldre modificant el quadre de visites del programa Infància amb Salut de manera que l’especialista veuria una única vegada el nadó i de la resta de consultes se n’ocuparia el personal d’infermeria. Aquesta és la idea? Donar-ho per perdut en lloc d’esforçar-se per retenir talent? És la pública, és prioritària.