Abusos sexuals en l’Església

Al Parlament hi haurà una comissió d’investigació sobre els abusos sexuals de l’Església catòlica. “Posar llum a la foscor.” El PSC i Junts donen suport a la iniciativa després d’introduir-hi una esmena per ampliar la investigació més enllà dels àmbits de l’Església. Colònies, escoles públiques, campaments i d’altres fins arribar als àmbits familiars. Investigar al Parlament els abusos sexuals és sobre el paper una bona iniciativa, mentre que a la practica s’intueix que no servirà de res. Les conclusions que adopti la comissió no vinculen jurídicament. No es tracta d’una investigació com les de l’àmbit policial o judicial. La posició de cada grup parlamentari s’adapta segons els criteris polítics. Malgrat tot, i fins que decaigui la legislatura, hi haurà una veritable processó de persones en la comissió que hauran de parlar sobre teoria actual i records del passat. L’afer és preocupant malgrat que tot plegat pot esdevenir un divertiment sense contingut que serveixi per portar noms i cognoms al jutjat. El Parlament serà pioner a l’Estat, però cal dir que té pocs mitjans per a la investigació. Per posar un exemple, als Estats Units cada diputat que investiga té un equip de vint persones i només una norma. Quan un testimoni menteix davant la comissió és empresonat immediatament. En l’històric de les comissions d’investigació del Parlament s’ha mentit a tort i a dret i mai ha passat res. Un exemple: Rodrigo Rato, entre d’altres, va intentar blanquejar davant ses senyories els afers bancaris i més tard en el judici va ser empresonat. Veurem com és jutjat l’afer Pujol a la comissió d’investigació del Parlament. Tot i que s’ha de poder demostrar, queda fora de dubte que hi ha hagut capellans i monges que han abusat. Un fet que no vol dir que s’hagi de jutjar tot el clergat sota un mateix patró. Per exemple, un bon record han deixat aquells membres eclesiàstics que van fer un pas endavant en temps de penúries en favor de la democràcia i de l’ús del català.