L’infern d’infants i adolescents

Aquest dilluns s’ha celebrat el Dia Internacional contra el Bullying. El bullying, que seria la nomenclatura més recent d’assetjament, abús, maltractament que es dona en contextos escolars, és un fenomen social que s’ha anat visibilitzant en els darrers anys. De fet, alguns estudis indiquen que la incidència d’aquestes diferents formes de maltractament i persecució, inclòs el ciberassetjament, continua en augment.

Un des dels grans reptes en la lluita contra el bullying és posar fi a la naturalització i la minimització històrica que ha invisibilitzat aquesta problemàtica. De fet, pot passar en moltes ocasions desapercebuda. És per aquest motiu que és indispensable fer pedagogia dels indicadors per a detectar aquest tipus de violència per a les famílies però també per al professorat per a identificar aquestes situacions, atès que la major part d’agressions són silenciades per la por de les víctimes a rebre represàlies.

L’observació, l’estar amatents i identificar respostes somàtiques però també canvis de comportament o actituds poden ser indicis clars per a començar a sospitar que alguna cosa està passant. Des de dificultats per dormir, disminució del rendiment escolar, apatia, introversió, actituds d’evitació, plor incontrolat, por de perdre el control o d’estar sols, nerviosisme,... Perquè aquesta violència impacta directament en l’autoestima, la pròpia identitat i acaba generant un sentiment de culpa construït pels agressors, que pot portar a un sentiment duríssim de solitud. Aquestes violències poden provocar enormes danys emocionals i psicològics, però encara existeix una elevada impunitat davant aquests fets, sobretot per certa acceptació social que alimenta i normalitza l’exercici de la violència per part de l’abusador.

La violència pot ser exercida per una o més persones que utilitzen l’assetjament però també la burla, la intimidació física o la humiliació pública. Això provoca que en moltes ocasions es creï un clima de linxament, aïllament i pressió col·lectiva al qual s’apunten altres companys i companyes, en moltes ocasions per por de convertir-se en les pròximes víctimes i sentir-se alhora protegits per estar al costat dels abusadors. Dels qui es creu que tenen el poder. Perquè això va de poder. De fet, qualsevol pot ser víctima de bullying, però és cert que “la diferència” pot ser un element clau, que s’utilitza com a excusa per iniciar l’assetjament.

De bullying n’hi ha de molts tipus, des del bloqueig social, la manipulació, la violència física, el ciberassetjament,... I totes aquestes formes, com dèiem, poden deixar importants conseqüències en les víctimes. Des del fracàs escolar, l’ansietat, la fòbia per anar a l’escola, la depressió, arribant en alguns casos a l’autòlisi o el suïcidi. De fet moltes víctimes de bullying defineixen l’experiència com “un infern”. I qui són els assetjadors? En moltes ocasions aquests provenen d’entorns violents o disfuncionals. Sovint busquen o reclamen afecte, o fins i tot poden sentir enveja pels companys, als quals comencen a agredir per una incapacitat de gestionar emocionalment el dolor que senten. Molts també mostren una clara manca d’empatia. I a tot això cal sumar el clima escolar. Perquè la institució educativa és clau, ja que aquelles massa rígides, amb poca o nul·la comunicació entre alumnat i professorat, poden ser favorables a l’aparició d’aquests comportaments.

En la lluita contra aquesta xacra, és clau la prevenció a través d’una intervenció simultània en un aspecte individual, ja sigui amb els assetjadors i les persones assetjades, com també amb els entorns familiars i amb la institució educativa. Perquè tan sol així s’abordarà la problemàtica des d’una mirada holística. Cal fomentar la comunicació entre iguals i amb el professorat, visibilitzar aquesta realitat, perquè descrivint-la podem identificar-la i interpel·lar l’alumnat fent-los conscients de com impacta el bullying. El rebuig davant l’assetjament i l’assetjador ha de ser clar i frontal perquè la pressió social no pot pesar sobre la víctima, sinó que cal que recaigui sobre la conducta violenta i qui l’exerceix. És imprescindible treballar conjuntament per crear espais educatius lliures de violència, injustícia i crueltat perquè tan sols des d’aquesta mirada podem garantir el desenvolupament i el benestar dels nostres fills i filles.