Arrela i creix la nova religió

És un bon signe dels temps que vivim la propagació de la fe en l’ús universal i massiu dels accelerats avenços tecnològics de la comunicació social. Evitaré emprar termes de l’anglès, idioma que en aquesta nova religió exerceix la mateixa funció iniciàtica, excloent, elitista, que tenia el llatí a la religió catòlica. Evitaré l’argot de la nova religió. Sobretot, tímid com soc, per por a fer el ridícul, penitència inherent a la condició dels esnobs, practicants d’un culte pagà tan vell i carca com les grans religions arrelades i bescantades.

La sacralització de la xarxa és el primer precepte del catecisme telemàtic que hem d’anar assimilant els catecúmens de la nova religió. Ens cal carregar-nos de fortalesa dialèctica per combatre els derrotistes que anuncien grans plagues com per exemple la dels estralls que poden provocar les anomenades criptomonedes, una manera plausible de fer diners sense treballar ni pensar massa. Cal no caure en la trampa de condemnar els videojocs a la condició de provocadors de pecats capitals i venials. Ben al contrari, són també una font d’ingressos. En això es progressa molt. Hi ha fórmules litúrgiques en constant expansió dins els negocis de la nova religió que han fet el miracle de passar del calvari d’haver de pagar per jugar a la glòria celestial de jugar per cobrar. Em plau fer proselitisme de la forma terrenal que ha pres aquest miracle providencial: una plataforma pel negoci de passar de pantalla on hi ha representacions digitals d’un actiu, el valor de les quals també fluctua com una moneda. Així m’ho han explicat en una sessió del catecisme telemàtic. N’haig d’aprendre el ritual si vull passar de la categoria de neòfit a la categoria de catecumen.

Les xarxes no són, doncs, intrínsecament perverses. Un sempre és a temps de separar-se’n d’una per lliurar-se a una altra. Optar per una xarxa o altra equival al sagrament del matrimoni cristià en aquesta religió laica ascendent que també admet la separació i el divorci. En canvi no hi ha marxa enrere en altres sagraments telemàtics equivalents al baptisme (la compra de l’ordinador, és obvi) i la confirmació (la davallada de l’esperit d’internet que confirma en l’usuari la gràcia divina de no renunciar a les promeses del baptisme).

La divinització del “núvol” és l’epifania que obre els ulls del catecumen als misteris religiosos de la creença telemàtica i l’eleven a la categoria d’iniciat en els secrets de la nova bona fe ascètica. Quan s’arriba a aquest estadi superior de revelació mística el creient es deslliura d’una temença propagada malèvolament per apòstates i per infidels: la insídia que ens vol fer creure que en el “núvol” hi ha una mena de dimonis pirates que ens espatllen l’ordinador, ens esguerren el correu electrònic o s’infiltren en les videoconferències; i uns dimonis espies que escolten totes les nostres converses, que ens roben totes les dades més personals, i que violen la nostra intimitat. No en feu cas, de cap manera, d’aquests agnòstics o ateus que us diuen que en el “núvol” no passa res de tot això perquè els devots innocents de la nova religió estem emparats pel carisma diví.

Assolida aquesta telemàtica gràcia cal que el creient no esdevingui esclau del fanatisme propi dels conversos exhibicionistes. Lluny de nosaltres l’error condemnable de consultar constantment el mòbil, missal de la nova religió. És necessari sostreure’s del vici dels mals practicants que acoten el cap per mirar aquest missal mentre dinem amb ells, o quan parla un conferenciant, o en una reunió d’amics o en una trobada amb l’amant. Llegir sempre el missal no forma part de la litúrgia dictada per la intel·ligència social, segons he pogut comprovar en una curosa lectura hermenèutica dels llibres sagrats de la nova religió. Hi ha pontífexs també en aquesta religió: Jeff Bezos, Bill Gates, Elon Musk, Larry Page, Mark Zuckerberg. No viuen en els núvol virtuals, ni en la terra promesa. Toquen de peus en una terra fèrtil pels negocis incommensurables. Són els apòstols de la nova religió que arrela amb força en els nets de cor i d’esperit, en les persones de totes les edats ungides pel do de la santa innocència, en gent que no creu que hi hagi vida més enllà d’internet.