El voraviu
La cara de la Robles
Se li ha girat feina a desconvocar la festa de celebració dels 20 anys del CNI
No sé si és l’edat que vaig posant o són les bestieses que ens conviden a viure i contemplar, però jo no tinc aquest rosec que agafa a tothom perquè s’investigui l’espionatge i perquè s’aclareixin els autors. Pel que jo pagaria de veritat no és per saber qui espia, ni a quants n’espien, ni a quins espien cadascun dels que espien. M’ho imagino prou i se me’n fot força. No tinc gaire res digne de ser espiat i em cansa tanta bertranada i tanta incompetència. Jo pagaria i no regatejaria el preu per veure la cara d’Isabel Rodríguez (“A Espanya no s’espia”) i sobretot la cara de la ministra de Defensa, Margarita Robles (“A Espanya no s’espia sense ordre judicial” i “Què ha de fer, l’Estat?”) quan el Centro Criptológico Nacional aquest (que no n’havíem sentit parlar mai però que existeix des del 2004) li certifica que fa un any que la varen espiar a ella (a la mestressa) i al mateix president del govern. “Sí que s’espia, senyora ministra. Se l’ha espiat a vostè i al president. Els van succionar un cabàs de megabits. Fa més d’un any, i no descartem res, que vol dir que no en tenim ni idea de res.” De gros, ho és molt. Un any triguem per detectar espionatge als dos que més manen sobre els espies? Repeteixo: quina cara feia la Robles quan l’hi van dir? No havia de sortir ella dilluns a explicar-ho? O se li ha girat feina a desconvocar la festa de celebració dels 20 anys del CNI que tenien organitzada per divendres amb el rei i tota la llocarada?
