El Mago Pop

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha volgut actuar de senyor Llop en el cas de l’espionatge als independentistes, però ha fallat en la seva execució. El Mr. Wolf interpretat per Harvey Keytel era una lliçó d’efectivitat professional, amb explicacions fàcils d’entendre. Bolaños és més barroc i, com que no se’n sortia, dilluns es va disfressar d’Antonio Díaz, més conegut com el Mago Pop. Ja sabeu que la màgia és a la mirada. Doncs bé, ens la va voler girar cap a l’espionatge a Pedro Sánchez i Margarita Robles. Veieu? A nosaltres també ens han espiat. Però el truc estava poc treballat.

S’han posat nerviosos i han fet un moviment precipitat. Hem vist el goril·la de l’experiment. Il·lícit i extern, va dir Bolaños, jugant a la confusió. Si és el Marroc, va assenyalar un president humiliat i una errada de seguretat lamentable. Si són les clavegueres –reconegudes, per cert, pel mateix Congrés– assenyala l’aluminosi de l’edifici. És possible que la solució sigui deixar caure la directora del CNI, Paz Esteban. Seria la culpable de les dues hipòtesis i un perfecte cap de turc. Però no passarà d’aquí. Perquè el PSOE i el PP ja impedeixen junts una comissió d’investigació al Congrés.

La pregunta és fàcil: què han d’amagar? La resposta està en molts dels mitjans de comunicació del Madrid polític: protegir o no fer enfadar l’Estat profund encara que sigui a costa de generar una crisi diplomàtica amb el Marroc. Eren els dies de la crisi migratòria amb Ceuta quan es va espiar el mòbil de Sánchez, sí. Però també dels indults als presos polítics catalans. No passarà d’aquí, deia, i potser se’n surten amb el regateig a curt termini amb aquest mal truc on es veu el goril·la enmig de la confusió. Però han assenyalat una democràcia defectuosa. Ara, com va dir Alfredo pérez Rubalcaba, pagaran el preu que sigui.