Aragonès no s’està de res

Va ser dimecres i era en la conferència inaugural de les jornades del Cercle d’Economia. Davant tota la crema i tota la nata. Cap manobre. On es diuen les coses que importen. Aragonès hi va anar fort, molt fort, i si Sánchez tingués dos dits de seny portaria la por al cos, si no fos que ara ja té mil maneres d’arribar al final de la legislatura si és el que li recomanen les enquestes. Va dir el president de la Generalitat que la gestió de l’espionatge “dinamita” la via de la negociació. Dinamita, eh? No és que esquerdi, malmeti, compliqui, emboliqui, aparqui, desacceleri, incomodi, o qualsevol altra manyaga que després es pugui refer. “Dinamitar”, diu. Dinamitar és volar o destruir una cosa, atacar amb virulència amb el propòsit de destruir. Tornen els dies de glòria si Aragonès ja no s’està de res! Ara que ho han vist i en honor del lèxic usat, proposo versionar Bourbon, l’himne que el 1988 va portar a dalt de tot el grup musical de Getxo Dinamita pa los Pollos. “Ella té tot allò pel que dos homes ens podem barallar (menys un Cadillac). Caigui qui caigui als seus peus, què li pot importar? (sempre n’hi haurà més). Ni tu ni jo ens vàrem adonar que al darrere de les seves mamelles no hi havia cor (només ambició), ie-ie-ie! Cambrer, serveix-nos el millor bourbon de Texas, ai-ai, ai-ai-ai. Brindarem perquè ahir ens va separar ella i avui ens uneix aquesta ampolla. Beurem fins que surti el sol, que surti el sol..., ie-ie-ie.”