Això té molt mala pinta

Hi ha dies que no m’agrada llegir els diaris. Com li deu passar a tothom, suposo. Però avui una repassada a les notícies ens porta a copsar el que ve o el que ja tenim a sobre en l’abominable serial de qui espia a qui, en aquesta mescla insensata de secretisme, tacticisme espuri, mala fe partidista, polarització obcecada, interessos que maniobren en la foscor, jugulars exposades, guerres internes i externes, salvi’s qui pugui, “quant pitjor, millor”... Això té molt mala pinta i estic segura que hi ha qui se’n llepa els dits. Mentre, em fixo en un parell d’informacions –en un tercer pla de valoració editorial– que ens fan saber que les comunitats de Múrcia, Castella-la Manxa, Euskadi, Astúries, Aragó i València no han estat capaces d’executar ni el 50% dels fons que van rebre del govern central per atenuar els efectes de la covid entre les petites i mitjanes empreses i entre els autònoms. Per què? Què és el que no s’ha fet bé perquè les ajudes no hagin arribat als seus destinataris? L’altra informació parteix d’un estudi de la Federació d’Associacions en Defensa de la Sanitat Pública que revela que a tot l’Estat la sanitat privada guanya terreny –i recursos– a la pública. Si 37 punts marca el màxim de la privatització, al cap del rànquing hi figuren Madrid (31 punts), Catalunya (29), Balears i Canàries (25), Galícia (23) i Andalusia (22). I a la cua, Extremadura (13), Castella-la Manxa (12) i Cantàbria (11). Tothom tindrà el seu criteri sobre el que representa –respecte al dret a la salut– en uns moments en què la pobresa i la desigualtat estan ben arrapades. Molt mala pinta!