No volem dormir als caixers

L’any 2006, el govern va signar l’article 19 de la convenció de l’ONU comprometent-se a desenvolupar-lo amb aquesta signatura, el que no va signar ni publicar al BOE és que per complir aquest acord destinaria una partida del pressupost. Després de 16 anys de l’amenaça de l’assistència personal, només disposem de les engrunes que els polítics decideixen i això només arriba al 0 i poc més per cent de les persones que la necessiten i no de manera íntegra. La foto ha de ser signant una partida del pressupost de l’Estat perquè els afectats i les seves famílies visquin, no sobrevisquin. Espanya no disposa d’una partida per complir-lo, la firma va ser paper mullat, no respon als drets humans; en no haver-hi una partida específica, l’assistència personal es converteix en un captaire per a qui la necessita, ha de patir llistes d’espera, hores insuficients. Està demostrat que per cada euro invertit en reverteixen 3; no volem dormir en caixers, volem ser part activa de la societat, per això volem una partida per a l’assistència personal. Un país desenvolupat és aquell on tots els seus ciutadans veuen respectats els seus drets.