Francesc Cabana
Quadern d’economia
Treball i capital
El Primer de Maig, Dia del Treball, els sindicats encapçalen una manifestació de treballadors demanant un augment de sou i millors condicions laborals. Ho he vist aquest any, l’any passat i veig el mateix des de fa quaranta anys. Les manifestacions són les mateixes i les peticions, també, si fa no fa. Els patrons, mentrestant, miren el cel i parlen de les seves coses esperant que aquelles manifestacions no acabin en vagues i perjudiquin el seu compte de resultats.
No entenc com ni uns ni altres no s’adonen que no podem seguir així, any rere any. S’ha d’arribar a un punt que estalviï les manifestacions dels obrers i la cara d’àngel dels patrons. La solució només pot venir a través d’un diàleg en què surtin beneficiats tant els uns com els altres. És possible alguna solució per a molts anys i no tan sols per a l’any que ve? Crec que sí, però per a arribar-hi convé tocar a fons el model econòmic i les relacions laborals.
Fa quatre anys, vaig publicar L’agonia del capitalisme, que només es proposava posar sobre la taula aquest problema i crear un diàleg entre les dues parts amb l’ajut dels intel·lectuals i economistes del ram. Després, he escrit alguns articles sobre el mateix tema. El resultat ha estat zero. No ho entenc. Tant els patrons com els sindicats obrers s’han d’adonar que la solució només arribarà amb un canvi del sistema econòmic.
El obrers tenen raó en les seves peticions, però també se’ls ha de demanar un major coneixement de la comptabilitat de l’empresa i del capital. Només d’aquesta manera es podrà arribar a un diàleg constructiu. Les patronals i els patrons s’han d’adonar que una vida tranquil·la de l’empresa millora el seu compte de resultats, que aquest es veurà amb possibilitats de créixer si compta amb una massa obrera que, amb un millor ús de les màquines, obtingui una productivitat més gran, que li permeti augmentar els beneficis de l’empresa i, alhora, augmentar els sous. Les dues parts hi han de sortir guanyant. La patronal demanarà que, en el diàleg entre les dues parts, els representants dels treballadors mirin la comptabilitat de l’empresa amb els mateixos ulls que ho fan els propietaris del capital.
El problema social és, sense cap dubte, un dels grans problemes de la nostra societat. Fa tants anys que el tenim que hauríem de buscar una solució que no consisteixi a canviar quatre articles de poc pes de la llei sindical. Comprenc que un canvi de sistema econòmic és difícil i requereix anys, però, si no ens hi posem ara, l’any vinent, i el que segueix, i el que segueix, ens trobarem amb les mateixes o pitjors reclamacions de la classe obrera i la impossibilitat de donar una resposta satisfactòria a les seves peticions.
El socialisme pur i el comunisme han modificat el sistema econòmic d’una manera absoluta. El resultat ha estat una dictadura (la Xina) o bé un fracàs de les mesures preses. La societat moderna ha de resoldre grans problemes: l’espionatge telefònic, les relacions socials, la unitat econòmica i fiscal a Europa, i tantes altres coses.
El comú denominador per trobar una solució és aconseguir una unitat i una manera de pensar que sigui acceptable per a les dues parts. No dic comuna, sinó acceptable. Per assolir aquesta unitat ens calen líders, que no tenim, i que són els únics amb capacitat per trobar una sortida.