Ja et fotràs, si impossible!

Amb en Feijóo (cada dia li veig més la cara de lluç) finalment la crema i la nata (cap manobre) que assisteixen a les Jornades del Cercle d’Economia han pogut tornar a sentir des de la trona allò que els motiva tant i tant, que els posa a to i que els fa pujar l’adrenalina. “La independència és impossible.” Que a l’instant que els sents, et dius que per què tanta dèria per proclamar-ho? De fet és un cas clar que proclamen el que ni ells mateixos creuen. I si no, si creuen que la independència és impossible, per què continuen entestats i abocats a donar-nos pel sac, estrènyer el cercle i augmentar la pressió sobre els que pretenen lluitar per ella i proclamar-la? Per què continuen amb la repressió i les formes absolutistes contra l’independentisme si saben que és impossible proclamar la independència? És inèrcia? És gust? És vici? És perversió? No. No és res d’això. És por. Tenen por. Encara que avui ens resulti difícil d’entendre, és por. Per perdonavides i fatxendes que s’exhibeixin des del 155, el que tenen és por, i la processó, com diria l’àvia Neus, va per dins. La por que proven d’inculcar-nos als ciutadans i sobretot als nostres dirigents, els ha impregnat a ells fins al moll de l’os. Mai no havien vist els partidaris de la sortida d’Espanya i de la república en un replà tan alt de l’escala, i això els va fer entrar en pànic. Ha estat precisament la seva por combinada amb la nostra la que ens ha portat a la histèria col·lectiva en què vivim.