El voraviu
El que ha de dir Junts
Pot ser estratègic a Espanya amb les aritmètiques que donen les enquestes
La majoria d’aritmètiques parlamentàries que surten de les enquestes al Congrés dels Diputats anuncien el final d’una època. S’acaba això que els detractors més disposats en diuen el “govern Frankenstein” i que els enllustradors més entregats qualifiquen de “govern més progressista de la història”. Una opció és un govern de dreta-dreta avalat per PP, Vox, Cs (si en queda cap) i Navarra Suma. Una altra opció és un govern del que els alemanys en dirien gran coalició, amb PP i PSOE o PSOE i PP (l’ordre dels factors no alteraria el producte). Si la rebolcada a Sánchez fos menor del que ara es preveu, podria arribar a fer números si ERC i Bildu voten sí a la investidura, en lloc d’abstenir-se, i s’hi suma Junts, que el 2019 va votar en contra (amb algunes enquestes a la mà seria necessària la CUP, però no m’ho vull ni imaginar). La posició de Junts serà estratègica a Espanya amb les aritmètiques que preludien les enquestes. Potser per això a la vista dels moviments cara al congrés del juny, uns prefereixen entendre el partit en construcció, altres en remodelació i d’altres en destrucció. Potser per això s’han alçat veus a favor i en contra de mantenir els acords amb socialistes a la Diputació malgrat l’espionatge. Potser per això Puigneró demana llibertat per pactar amb socialistes als ajuntaments. El que ha de dir Junts, però, és què faria arribat el cas que fos decisiu a Espanya, i per què o a canvi de què.