Criptomonedes assassines

El mes de setembre del 2021, El Salvador va adoptar el bitcoin com a moneda de curs legal. Juntament amb el dòlar es va convertir en divisa oficial. El país centreamericà es transformava en un laboratori vigilat pels banquers que van valorar el pas fet com definitiu segurs que les criptomonedes jugarien un paper fonamental en l’economia neoliberal. El president Bukele va argumentar que l’adopció del bitcoin beneficiaria econòmicament els salvadorencs, en especial, els que rebien remeses de l’estranger, perquè, segons els seus càlculs, a l’hora d’enviar diners als familiars pagaven anualment 400 milions de dòlars en comissions . Vuit mesos després, amb la caiguda dels mercats globals –hi han ajudat la guerra d’Ucraïna, la inflació i l’increment de les tasses d’interès per part de la reserva federal dels EUA–, el bitcoin ha perdut el 50% del valor i ha ensorrat els bons del govern salvadoreny, que avui han caigut fins el 40% del valor original. Les puges i baixades del mercat, el debilitament de les institucions i la concentració de poder en la presidència han augmentat la imprevisibilitat de les polítiques i l’adopció del bitcoin ha provocat dubtes sobre si el govern podrà fer front als terminis del deute que ha de pagar en dòlars. Li cal fer caixa i, com sempre, han rebut els més febles. Han perdut poder adquisitiu les classes més desvalgudes i s’ha anunciat la reforma de les pensions. No s’han donat detalls de les retallades destinades a enfortir unes finances públiques atrapades per les criptomonedes que, lentament, les estan assassinant.