Sant Narcís i el mar

Dins les composicions de la 67a edició del Girona, Temps de Flors, a la plaça Assumpció del barri de Sant Narcís trobem la número 106, El mar i la realitat avui. Entitats, associacions, comerciants, veïns i veïnes de Sant Narcís, l’escola Fedac, l’escola Àgora i Mifas han fet un treball creatiu excel·lent que uneix bellesa i missatge reivindicatiu guarnint la plaça més emblemàtica del barri amb diversos muntatges. Un mar amb onades d’hortènsies, d’altres de plantades dins de rodes de cotxes, pops i peixos fets reciclant ampolles d’aigua, un jardí de meduses multicolor i l’estrella de la plaça, una gran balena, verda i blava, natura i plàstic conviuen en aquesta figura enorme i amable; tot i el que ens està dient, potser em resulta amable perquè desperta certa tendresa. Els nenúfars conviuen amb petits velers aquests dies. El missatge és ben clar, i per si algú es despista hi ha dos cartells que es poden llegir en un lateral de la plaça Assumpció, que diuen “El millor residu, és el que no es genera”, absolutament cert, i “Ningú pot fer-ho tot, però tots podem fer alguna cosa”, aquest segon missatge és, sense cap mena de dubte, tota una declaració d’intencions dels veïns de Sant Narcís, coincideix amb la reivindicació sobre l’ús i l’abús dels plàstics a les nostres vides, però també defineix molt bé els valors de les persones que han treballat en aquestes composicions i que mantenen viu l’esperit del barri de Sant Narcís. Respiro, bado i penso que molta gent no s’aproparà a la plaça Assumpció per Temps de Flors; quin greu, no saben el que es perden. És un encert ampliar l’exposició de flors i obrir-la més enllà de Barri Vell; cal, per això, que com a mínim els gironins, tot fent un passeig, ens hi apropem. Agafo el carrer Mare de Déu de la Salut per tornar a casa i m’aturo de nou per respirar barri, a la meva esquerra a través d’una porta enreixada veig una dona gran, força gran, ajupida arreglant les flors del seu pati, testos per tot arreu, alguns de penjats a les branques d’un arbre al mig del pati, flors, olors i vida. Li demano permís per fer una foto; s’incorpora, em mira i em diu amb un somriure: “I tant! Només faltaria”, sospira i em torna a parlar: “Estic fotudeta i les flors em donen vida.” Quanta raó!I quina sort viure a Sant Narcís. Gràcies, veïns i veïnes! Un any més, és un encert descentralitzar Temps de Flors i obrir aquesta gran festa de la primavera de la nostra ciutat als barris...