Coses de dones

Molts s’haurien de fer mirar per què sempre entren a qüestionar els drets de les dones quan aquests avancen i quan, de mica en mica, sempre amb entrebancs i retards, es van enretirant tòpics injustos i tabús tòxics. La regla és un d’aquests tabús, potser el més silenciat. Un procés femení que històricament calia ocultar, com si fos una cosa bruta i vergonyosa i no un fenomen natural. I quan l’han monetitzat (llegiu-hi els anuncis de compreses i tampons) s’ha envoltat d’una aura eufemística de líquids blau piscina i de cel·lulosa aromàticament higiènica que impulsa a saltar joliua en llits elàstics i nedar com una sirena. Això sí, “nena, vigila que no taquis”, i “pren un ibuprofèn i cap a classe (o cap a la feina)”. Diguem-ho ben alt: a banda de les molèsties que moltes dones experimenten periòdicament en major o menor grau, la dismenorrea, almenys una de cada deu pateix endometriosi, un trastorn altament incapacitant fins fa poc dissimulat socialment, perquè, es veu, suportar dolor i caminar vinclada “és cosa de dones”. I si, en comptes de sospitar de les que, presumptament, “aprofitaran” la baixa per regla dolorosa per anar-se’n de gresca, parlem de com hem arribat al segle XXI amb una ignorància tan brutal sobre temes que afecten la meitat de la població? Tot, mentre molts miraven cap a una altra banda, perquè “això és cosa de dones”.