La col·lecció d’eines de Maçanet

Fa uns dies, coincidint amb una fira popular, es va inaugurar al número 5 del carrer Nou de la vila una extraordinària exposició d’eines domèstiques, del camp, de la llar, de la indústria artesana i dels oficis més variats, que va causar un notable impacte. Sobretot una gran sorpresa quan, a més, s’explica que totes les ha recollit (donades o comprades), netejat, restaurat i deixat en perfecte estat d’exhibició en Juli Campeny. Ho ha fet tota la vida, des de la seva joventut. No és la primera vegada que les mostra, almenys una part. Li recordem una altra exposició a la casa Falló. Però tantes eines com ara, no les havia aplegat mai. La col·lecció consta de 2.363 peces. La seva labor altruista encara va més enllà: per tenir-les ben presentables al servei dels maçanetencs ha comprat un local nou de 150 m² proper al primitiu magatzem de què disposava. Fer una volta pel recinte impressiona perquè hom va retrobant elements que ens eren familiars en la nostra infantesa i que ara tenim mig oblidats i constatem, llavors, el pas inexorable dels anys. Era bo escoltar els comentaris de la gent, des del qui explicava com havia fet servir aquella màquina en temps passats fins a qui recordava que a casa encara tenia un llum com aquell que estava exposat allà… Evidentment, el món rural, de pagès, el camp i el bosc, és, segurament el que hi està més representat. Abunden els tràmecs, els pics, els xapos, les aixades i aixadells, les destrals, les falçs, els volants, els estassabarders, les serres, els botalls, les botelloles, els panys i les claus d’obrir, maces, estris de cuina, clemàstecs, pescapous, instruments de les primeres instal·lacions elèctriques (interruptors, peres…), els instruments de treball del sabater, de l’espardenyer, del fuster, del manyà, màquines de desgranar blat de moro, atuells de diversos tipus, mides i materials, gibrelles, càntirs, escalfadors, ampolles, sifons, llums antics (d’oli, de carbur, de benzina), molinets de cafè, tisores, planxes, mesures de gra, escopetes, màquines de cosir, picamatalassos, gàbies, rellotges, i un llarg etcètera, dintre del qual fa especialment goig el piano amb què el músic maçanetenc Quellos amenitzava les vetllades d’abans i que el dia de la inauguració de l’exposició va protagonitzar un petit concert a mans d’una notable pianista. Una veritable meravella reunida gràcies a l’esforç personal d’en Juli, Campeny de cognom, i que empeny, de fets.