Estimada Trapera

Per als que vam créixer a la Barcelona dels vuitanta, La Banda Trapera del Río era el més semblant que teníem a un mite fundacional del nostre punk: el grup ja no existia, el seu brutal primer disc era gairebé impossible de trobar, només sabíem –per revistes antigues com Star comprades a Sant Antoni– que la banda de la ciutat satèl·lit de Sant Ildefons de Cornellà havia estat una colla més perillosa i excitant que els Stooges i els Sex Pistols junts. El 1993, la reedició del seu debut i el rescat del segon disc, inèdit fins llavors, van propiciar la reunió del grup, encara amb el Tío Modes, en una brillant segona etapa, a la qual van seguir una tercera i una quarta etapa, amb formacions canviants. El que importa és que el seu mite ha arribat ben viu al segle XXI. Gràcies, estimada Trapera.