El SOS de l’atenció primària

Els últims cops de cua de la pandèmia estan fent més visible un desequilibri en el sistema de salut que necessita una solució amb caràcter urgent. Mentre que la reversió de les retallades de fa més d’una dècada és una necessitat assumida i un procés en marxa als hospitals –a un ritme menor del que voldrien professionals i usuaris–, en l’atenció primària no és així. Els seus sanitaris han de suportar precarització i jornades de treball inacabables, però els usuaris no poden entendre uns terminis de visita i una atenció a preu fet que veuen fora de lògica. El resultat d’aquest còctel diabòlic és el desprestigi de l’atenció primària, un procés sostingut en el temps i amb efectes devastadors per als facultatius, els usuaris, el sistema sanitari i, sobretot, per a la salut de la població, que és el bé superior. La incidència de l’atenció primària en la salut pública és immensa. És la primera trinxera del sistema, té potencial per resoldre un gran nombre de casos, descarrega de feina l’entorn hospitalari i, a més, funciona com a vector de confiança i reputació de tot el sistema.

Cal un pla de xoc per reflotar l’atenció primària. L’assignació pressupostària és important, però no ho és tot. Calen més facultatius, més ben retribuïts per evitar que marxin a altres llocs de l’Estat o de fora i cal racionalitzar la programació de l’atenció i el temps que es dedica a cada pacient. I cal una estratègia perquè la primària recuperi prestigi. L’especialitat de medicina familiar és de les més vocacionals. Que hi hagi 616 facultatius menys que el 2007, quan a Catalunya hi vivien 7,2 milions en lloc dels 7,7 actuals, constitueix una dada demolidora i tan difícil de digerir com que més de la meitat de les places MIR a l’atenció primària quedin sense cobrir. L’oferta d’entre 5.000 i 9.000 euros anuals extres no ha estat la solució perquè els nous metges vegin en la primària una opció atractiva per a la seva carrera professional. Aquest incentiu econòmic sí que podria ser una mesura apropiada per frenar la diàspora de facultatius formats aquí, amb diner públic d’aquí, que marxen en busca de millors salaris i condicions de treball.