Entre el foc i les brases

Primer aniversari de Pere Aragonès com a president. Ha salvat els mobles. És víctima de la part dolenta del procés i de la inhabilitació d’Oriol Junqueras. Ha hagut de superar les picabaralles entre socis, les sentències judicials, les pressions del govern espanyol i aparentar normalitat tal com va fer quan era vicepresident en funcions de president per la inhabilitació de Torra. Avui li serà difícil fer un balanç de gestió en positiu. Haurà de passar per un president autonòmic que es limita a fer de gestor. En l’últim any la Generalitat ha aconseguit pocs èxits que cridin l’atenció més enllà de la gestió del dia a dia, de la fàbrica de bateries elèctriques de Mont-roig del Camp i algun altre projecte en espera. Les empreses que van marxar de Catalunya fiscalment no han tornat, els Jocs Olímpics d’hivern i l’ampliació de l’aeroport estan aparcats i a la taula de diàleg el més calent es a l’aigüera. Tot indica que Aragonès esgotarà la legislatura. Li cal temps per agafar perfil propi. La política parlamentaria intenta situar-lo entre el foc i les brases, una expressió de Carod-Rovira de quan va haver de triar, en el segon tripartit, entre CiU i el PSC. Ben segur que Aragonès ha tingut temptacions d’expulsar JxCat del govern i associar-se al Parlament amb els socialistes per acabar la legislatura. Si ho fes quedaria absorbit en les eleccions pel PSC malgrat que una part petita del seu partit creu que seria més pràctic i beneficiós.

Fa un any que no parlo amb Aragonès. En temps anteriors havíem mantingut converses de cafè i passadís. És treballador i honest. No és pedant i és moderat, i no creu en una independència d’avui per demà. En un any de llogater a la plaça de Sant Jaume ha vist que està entre el foc i les brases. El seu esforç se centra a evitar ser socarrimat per Madrid, pels socis i fins i tot per aquells a qui ara hauria tocat governar, com per exemple Junqueras o Puigdemont.