Lliçó sobre clavegueres

Les declaracions de l’excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo, amb veritats, mitges veritats i mentides, aquest dissabte al FAQS, no fan res més que corroborar allò que hem escrit en diferents ocasions: que l’Estat Espanyol està en guerra contra l’independentisme i que tot s’hi val a l’hora d’enfrontar-se’hi.

En les més de dues hores d’entrevista, l’excomissari ens va ben il·lustrar com actuen les clavegueres de l’Estat i, sobretot, que ho fan amb el beneplàcit dels governs de torn. I també que, per defensar la unitat d’Espanya, tot és possible. Des de difondre documents falsos per influir en les eleccions fins a espiar polítics independentistes o fer empresonar durant dos anys l’expresident del Barça Sandro Rosell. Coses “xungues”, diu Villarejo que s’han fet al CNI i a la policia i la Guàrdia Civil. També que “calia fer-les” perquè hi ha un “bé superior” que és la unidad de la patria i que, per tant, aquestes coses “xungues” poden ser il·legals, però no “il·legítimes”. Que estem en democràcia, però a qui li importa això per tal que els catalans no se surtin amb la seva?

Tot plegat, a més, amb la connivència d’un aparell judicial que, davant tanta porqueria escampada per Villarejo, prefereix callar en comptes d’investigar. L’excomissari va assenyalar, per exemple, la jutgessa Carmen Lamela, la que va mantenir a la presó Rosell, la que va fer empresonar els joves d’Altsasu i la que, amb menyspreu, mirava el mòbil mentre prenia declaració als consellers del govern català abans d’enviar-los cap a les cel·les de Soto del Real i d’Alcalá Meco. Es veu que Lamela va demanar, “a canvi d’ajudar”, ser jutgessa al Suprem. Ja ho és.

Lamela és un cap ben visible, però en tota la repressió cap a l’independentisme hi han participat de bon grat jutges i fiscals ben propers, el braç armat d’un estat disposat a tot, menys a acceptar la voluntat dels catalans.