Nova etapa a l’ANC, nou horitzó
El secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va escollir dissabte la jurista Dolors Feliu nova presidenta de l’entitat amb un ampli suport i en una primera votació. L’acompanyaran en la vicepresidència Jordi Pesarrodona i, a partir del segon any, Uriel Bertran. La renovació de la junta tanca el procés electoral a l’ANC després que al març s’aprovés el nou full de ruta, que advertia de la decepció envers els partits independentistes per no haver avançat gens en la implementació de la independència i que ja planteja la necessitat d’“impulsar” una llista cívica en les eleccions al Parlament del 2025. És en aquesta data que situa Feliu el nou horitzó per convocar un referèndum, malgrat que l’Estat espanyol s’hi tanca en banda i sembla que també exclou tota mena de diàleg sobre l’autodeterminació amb el govern de la Generalitat. L’ANC és un dels pocs actors del 2017 que manté l’estratègia de la unilateralitat. L’entitat lamenta el desaprofitament del 52% dels vots en les eleccions al Parlament i la nova presidenta vol tornar a posar sobre la taula el referèndum, coincidint amb l’any electoral a Catalunya del 2025.
L’entitat viu també un moment delicat per la pèrdua de capacitat de mobilització. Entre la repressió estatal en tots els àmbits, que fa concentrar els esforços de molts activistes en la seva defensa davant l’embat dels tribunals, i la pandèmia, que aconsellava distanciament social, la mobilització té una certa reculada. Tot i això, l’ANC continua sent l’única entitat, juntament amb Òmnium Cultural, capaç de capitalitzar i unificar esforços massius. No ha estat fàcil per a la direcció sortint, que encapçalava Elisenda Paluzie, mantenir la reivindicació i la mobilització davant d’operacions d’estat com ara el rentat d’imatge de Felip VI a Catalunya, les promeses de diàleg de Pedro Sánchez o la concessió dels indults als presos polítics com a cessió a Catalunya, perquè entremig han inhabilitat el president de la Generalitat i, darrerament, s’ha conegut l’espionatge generalitzat, avalat i consentit per l’Estat, a tot l’independentisme.