El Suprem ens recorda que estem encallats
La decisió del Tribunal Suprem de tornar a considerar els recursos contra els indults als presos independentistes catalans no pot sorprendre ningú, venint com ve d’una judicatura que es comporta més com un contrapoder polític que no pas com una administració de justícia. Que la notícia hagi coincidit amb la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de retornar la immunitat parlamentària als exiliats –contravenint d’aquesta manera el criteri del mateix Suprem– no fa res més que posar novament en evidència la politització de la cúpula judicial espanyola. I encara més, la marxa enrere subratlla amb contundència l’arbitrarietat i la poca credibilitat de les decisions judicials que es prenen aquí. Com, si no, sobre la base dels mateixos fets, la composició més conservadora del tribunal opta ara per la reconsideració descarada sense enrogir de vergonya?
El govern espanyol, que veu com els poders de l’Estat torpedinen sense contemplacions la seva majoria, s’ha afanyat a ratificar la solidesa dels arguments jurídics que van desembocar en els indults. Una solidesa que ara tornarà a posar a prova amb la valoració dels recursos presentats per la dreta espanyola, en clara sintonia amb la cúpula judicial. Mentrestant, els aparents progressos en el diàleg entre governs queden reduïts a la mínima expressió i el reconeixement del conflicte català, a un mer eufemisme que ja no serveix per a res. Pesa més el permanent boicot d’uns poders disposats a carregar contra els drets civils dels partidaris de la independència de Catalunya i alhora a avalar sense manies les malifetes de la monarquia. El missatge no pot ser més nítid: no som només víctimes d’aquest Estat profund que l’excomissari Villarejo descriu com un grup de vells ultraconservadors, la majoria militars i de l’Opus, que des de l’ombra decideixen què es pot fer i què no. Som també víctimes d’institucions suposadament democràtiques que haurien de vetllar per la justícia i que, en canvi, actuen frontalment contra les nostres legítimes aspiracions i ens mantenen encallats en l’antic règim.