Els Jocs del 3%

Fa mesos que la Generalitat defensa amb un vigor poc usual celebrar uns Jocs d’hivern el 2030 conjuntament amb Aragó. Aquesta defensa a ultrança contrasta vivament amb la poca idoneïtat del projecte. Econòmicament, els Jocs són un negoci dubtós. Ambientalment, és complicat que les condicions climàtiques hi acompanyin. Políticament, associar-se amb el COE i el president d’Aragó és inconsistent. Suïssa, Àustria i Noruega són països amb millors condicions per celebrar uns Jocs d’hivern. Tot i això, han refusat d’organitzar-los diverses vegades els darrers anys per la despesa que comporten. Tots els diagnòstics sobre el Pirineu parlen de reduir la dependència de la neu, fixar la població al territori i millorar les infraestructures. Quina població fixaran els Jocs al territori amb feines de temporada mal pagades? Quines infraestructures només es poden millorar amb els Jocs? Si tothom que viu a Cerdanya sap que la collada per carretera o tren no es tocarà fins que no venci la concessió del túnel del Cadí. Com és, doncs, que la Generalitat ha fet dels Jocs el seu cavall de batalla? Els primers passos donen pistes. De moment, Presidència ha gastat gairebé mig milió d’euros en informes favorables. La majoria d’aquests s’han adjudicat a amics i saludats dels partits de govern per la pràctica habitual de partir-los en encàrrecs de menys de 15.000 euros i així fer-ho de forma directa sense concurs. Per exemple, tenint un servei meteorològic propi han pagat un informe d’una pàgina de “descripció meteorològica dels Pirineus” a una consultora externa.

Els Jocs, en efecte, representen una oportunitat, però només per a la caterva de facilitadors i comissionistes de les xarxes clientelars de Junts i Esquerra. Una oportunitat per uns pocs a costa de tots.