La llarga espera

Aquesta setmana el president Aragonès va ser a Vilafranca per donar suport a la candidatura de Pere Sàbat com a alcaldable d’ERC a la capital de l’Alt Penedès. Aragonès va venir a participar en un acte de partit, però es va trobar amb el barrufet rondinaire que li va recordar que el Penedès continua esperant el desplegament d’un pla territorial que es va iniciar com un projecte pilot que havia de servir per superar i anar més enllà de les sumes dels planejaments de l’àrea metropolitana de Barcelona, les comarques centrals i la demarcació de Tarragona. Aquest mateix barrufet rondinaire, que el president Aragonès coneix molt bé, fa 17 anys ja es va queixar de la manca de planificació que pateix el Penedès a l’aleshores president Maragall. I podríem dir que tot continua igual, si fos veritat. Però no ho és... Perquè lamentablement cada dia que passa sense planificació, el Penedès està pitjor. Els debats no es tanquen i l’espera es fa llarga. No hi ha conclusions sobre logística, polígons industrials i vinya. Fa massa temps que debatem sobre el necessari decreixement de la zona costanera o sobre la necessària inversió en transport públic. Invertim 100 milions d’euros en l’ampliació de la C-15 i encara esperem el bus que hi passi. L’espera, la llarga espera!