Ofici de tenebres
Pel cel ventejat de la nostra terra, contra el roig enfollit del ponent, quant temps fa que cavalcaven esquerpes les bruixes de Llers? O no s’ha acabat encara el seu itinerari sinistre, perdut en la foscor de la nit antiga? Per damunt de Figueres, Fortià i Castelló, on deien que hi havia una porta de l’infern, fins al Pení o Verdera, sota les runes de Sant Salvador, el lloc del sàbat presidit pel Boc. I la tornada, en pressentir-se l’alba, sobrevolant la Selva, Llançà i Garriguella, per les terres eixutes de vinyes i oliveres retortes, turmentades. Per les terres rogenques, aspres, d’erms grisosos assotats per la tramuntana.
Un país, aquest Empordà, de llegendes paoroses, de crims sàdics que han restat impunes, de velles creences i de màgics encanteris. Des dels temps del neolític, amb les perafites i els dòlmens, pedres sagrades, fins a l’època medieval, coves amagades, les goges, les paitides, les dones d’aigua...
En el segle XVII trobem encara judicis i condemnes a mort per bruixeria, com el cas de les tres dones de Bàscara. I contalles de fets estranys, com el de la núvia de Lladó, que comprà confitura a una vella i es va anar decandint fins morir al cap de pocs dies. O la rondalla de la dama de Quermançó, que diuen si era també bruixa, filla d’un amor incestuós.
“Temps era temps de les magnes collites, / quan no hi havia prou botes pel vi / i les més altes semblaven petites / de tan sovint com s’havien d’omplir.” En els versos de Carles Fages de Climent hi trobarem una mostra dels vells mites empordanesos. I en el record dels avis d’aquestes contrades, que han servat viu el caliu d’uns fets inexplicables.
Estranyes històries d’ànimes en pena, com la del barber de Navata, d’aparicions, licantrops, oracioners, endimoniats... Era bruixa la Lídia de Cadaqués, filla de la Savanna?
Nit de Sant Silvestre, quan fineix l’any i la tramuntana apunyala per les cantonades... Nits de màgia, d’ulls astorats davant del misteri, arrelat en l’origen dels temps. “I va dir la serpent a la dona: –No morireu pas. Això és que Déu sap que el dia que en mengeu se us obriran els ulls i sereu com Ell, coneixedors del bé i del mal”...
