Glamur a Davos i ‘jet-lag’ amb ERC

Els equips acostumats a disputar dimarts i dimecres partits de la Champions en estadis europeus mítics pateixen sovint quan arriba el cap de setmana i han de jugar en un camp estatal contra un rival que en el fons –encara que sigui inconscientment– és vist com a inferior. I Pedro Sánchez pateix una síndrome similar. Quan ell juga a Brussel·les i a Davos, els estadis tenen glamur i l’afició local el felicita per l’estabilitat i les reformes i pel fet de mantenir a ratlla la ultradreta. Quan juga al Congrés, però, sovint no és capaç de superar el jet-lag, i explicar al soci al qual li deu tot per què va ser espiat en el moment d’entregar-li la investidura és un partit local que sembla fer-li mandra. El futbol no té memòria. Sánchez, menys.