Ha nascut un nou fenomen

Per l’actuació en un vagó dels Ferrocarrils de la Generalitat, que ha donat la volta al món, i les declaracions posteriors de Sergi Xavier M.M. justificant la seva agressió a una menor equatoriana, es pot deduir que aquest individu no representa exactament un exemple moral a imitar. Sergi Xavier M.M. no és un cas únic en aquesta societat. Ni la seva tipologia es pot adscriure a un ambient social o a un àmbit geogràfic concret. La misèria humana no és exclusiva d’un barri determinat o una classe social puntual. Sergi Xavier M.M. va agredir una menor, segons les seves pròpies declaracions, “perquè estava borratxo i se me’n va anar l’olla”. Segons la víctima, mentre rebia cops, l’agressor no deixava de cridar pel mòbil i repetir consignes xenòfobes. Després dels fets, això sí, Sergi Xavier M.M. ha proclamat que ell no és racista. En aquest país ningú se’n declara, tot i que després sempre arriben les adversatives que matisen la bondat inicial.

L’agressió de Sergi Xavier M.M. repugna per la barbàrie i la impunitat amb què la va perpetrar, per l’absoluta innocència i indefensió de la víctima, i perquè l’opinió pública catalana l’ha pogut contemplar en una gravació. Els fets han tingut una repercussió més efectiva perquè el president de l’Equador, Rafael Correa, s’hi ha implicat i ha protestat davant el govern espanyol.

Les repercussions diplomàtiques han provocat un conflicte entre la fiscalia, el jutge que porta el cas i el ministeri de Justícia, que s’han contradit. El cas és que, en aplicació estricta i asèptica de la justícia, Sergi Xavier M.M. no pot entrar en presó preventiva. Primerament cal decidir si es tracta d’una “falta o d’un delicte de lesions”, cal que la víctima declari per saber si hi ha també un agreujant de racisme. Finalment, s’ha de determinar si les lesions demanen tractament mèdic per mesurar la gravetat de l’agressió. En fi, la justícia, més que garantista, és lenta i excessivament burocràtica. En aquest i en tots els casos. I això permet moltes impunitats. Ara han quedat una vegada més en evidència. Mentrestant, Sergi Xavier M.M., voltat de periodistes, riu, beu cerveses, parla amb els amics i sembla encantat amb la situació. Potser alguna televisió el convertirà en un nou fenomen.