Keep calm
La motxilla d’Aragonès
Fa uns dies Pere Aragonès va celebrar el primer aniversari com a president de la Generalitat, i el seu equip va elaborar un vídeo per celebrar l’efemèride i presentar les orientacions que s’han seguit durant el primer any de presidència: cap a un progrés social i tecnològic, i també cap a la llibertat de Catalunya. En el vídeo, la imatge institucional d’home encorbatat i tibat era compensada amb un Aragonès entrant a Palau tot sol, amb una motxilla negra a l’espatlla, com la que portaria un alt executiu jove i informal, el CEO d’una start-up. La portava sobre l’espatlla dreta, agafada d’una sola tira, just de la manera que els fisioterapeutes adverteixen que no s’ha de portar perquè pot provocar problemes d’esquena.
Jo no sé si la motxilla d’Aragonès és real o impostada: si la porta sempre de casa a la feina amb el portàtil i alguns documents urgents sobre –posem-hi un exemple a l’atzar– la taula de diàleg, o bé si l’hi van anar a comprar a El Corte Inglés per fer el vídeo i donar aquest toc de modernor i professionalitat executiva al president. Un antecessor d’Aragonès, Jordi Pujol, anava ostentosament a Palau en cotxe oficial i quan baixava no se li veia mai cap motxilla ni maletí ni cap estri similar: ell era el president, l’encarnació del poder, i d’altres carregaven amb la gestió. Allò també era attrezzo polític.
Aragonès porta un any, i el seu equip vol que marqui perfil de gestor modern i eficaç. De moment, hi tenim la motxilla, els resultats potser ja vindran després. El problema és que encara no s’intueix què hi ha dins la motxilla: si està buida i només vol mantenir la il·lusió que la Generalitat autonòmica pot governar i influir en la vida de la gent, o bé massa carregada de compromisos i amenaces judicials que semblen haver ferit de mort la classe política independentista. Evitem el sobrepès de les motxilles, diuen els fisioterapeutes. I tenen molta raó.