Regals d’aniversari

Coincidint amb el seu primer aniversari al capdavant de la Generalitat, el president Aragonès ha rebut una pila de regals en reconeixement de la via pragmàtica elegida per ERC per sortir de la fase depressiva post 1-O. Com es pot interpretar, si no, tot el que anem coneixent de l’escàndol Pegasus, l’espionatge a l’independentisme avalat pel govern d’Espanya; els recursos de la dreta i l’extrema dreta contra els indults del procés; la sentència del 25% del català a l’escola, la llei de l’audiovisual tirada endavant gràcies al concurs del PP, o el menysteniment públic i humiliant de la taula de diàleg per part de qui se suposa que l’ha d’impulsar? Especialment feridor ha de ser que el menyspreu li arribi, a ERC, de qui va ajudar a entrar a La Moncloa, Pedro Sánchez i el PSOE, abonats ara a la geometria variable per evitar pagar peatges a aliats incòmodes. I a Catalunya, un any després, què queda de les promeses de cohesió interna i de bon govern? Les baralles entre socis i la rivalitat pel poder marquen la tònica mentre l’independentisme continua encallat en el debat estratègic. Diria que el problema no és tant el camí, que també, com la meta, traçar i defensar un objectiu clar i compartit de país per damunt de la discrepància partidista. A l’altra banda, ho tenen claríssim.