Decret del català protector i ‘in extremis’
El govern va aprovar ahir el decret que regularà l’ús i l’aprenentatge del català en el sistema educatiu no universitari. L’executiu tira endavant el decret perquè l’apressava el termini per donar compliment a la sentència del TSJC que obliga a impartir un 25% de classes en castellà, que acaba avui. El calendari d’aprovacions de la nova llei del català al Parlament, i del decret, s’ha encavalcat per la impossibilitat d’arribar a un acord abans entre els quatre partits que l’han subscrita. La ingènua previsió que la dreta no utilitzaria el filibusterisme parlamentari per fer la traveta a la nova llei debilita l’entesa del 78% dels diputats del Parlament, perquè no tots els partits que avalen la llei garanteixen el suport al decret, qüestionat pel PSC per si només té l’objectiu incomplir la sentència de percentatges. Tampoc no ha contribuït a dotar de seguretat jurídica i de consens en l’aplicació la falta de lideratge del conseller Cambray, molt qüestionat per la comunitat educativa. En qualsevol cas, el decret sí que protegirà les direccions dels centres per gestionar, des de demà, les reclamacions de compliment de la sentència.
Tant la llei com el decret afronten amb realisme la situació de la llengua en l’educació, on el castellà ha esdevingut massa sovint llengua vehicular –ara serà curricular–, i de la persecució que hi apliquen els tribunals. Esdevé positiva i obligada la resposta del govern d’ERC i Junts, que guanyarà centralitat si assoleix el suport del PSC i els comuns a la llei que està pendent del Consell de Garanties Estatutàries. El decret i la pròxima llei del català en l’educació atorguen la competència de validar els respectius projectes lingüístics de centre a la conselleria. Per una banda alleuja la pressió sobre els equips directius d’escoles i instituts, ja prou atemorits, i també fugirà de percentatges lingüístics, però alhora fa dependre d’Educació i del seu titular els respectius projectes lingüístics i, per tant, subjectes a modificacions significatives en cas d’alternança política a la conselleria. I, en última instància, els tribunals encara no hi han dit l’última paraula.