Sobreviure al carrer

“Al carrer no hi ha temps per pensar en el demà, s’ha de sobreviure.” Són les paraules de Giorgio Ossola, que el 2016, quan va arribar a Barcelona, es va trobar dormint per primer cop al carrer. Ara treballa en el servei d’orientacions del centre obert d’Arrels, assessorant persones en la mateixa situació i informant-les sobre els allotjaments, on poden dormir, descansar, dutxar-se o entrar una estona amb els animals de companyia. Les condicions dels que viuen al carrer s’agreugen, com recull l’informe d’Arrels, i la seva salut empitjora en una societat que ha normalitzat que darrere uns cartrons hi hagi persones vivint al ras. Ossola alerta que no s’escapen de les agressions, tampoc de les “mirades de menyspreu” que reben molts d’ells.