Exemple de repressió i descrèdit judicial
El Tribunal Suprem ha donat per acabada la persecució judicial contra Tamara Carrasco. Ha absolt l’activista de Viladecans del delicte d’inducció als desordres públics per 11 vots a cinc, posant punt final a l’angoixa d’haver estat investigada, processada i jutjada per convocar una protesta pacífica. És un dels exemples més evidents de repressió de l’activisme a qualsevol preu, més enllà de si simpatitza o no amb l’independentisme, i del descrèdit judicial i de la Guàrdia Civil, que no van presentar cap prova dels delictes dels quals se l’havia acusat, però li han complicat la vida tant com han pogut com a efecte dissuasiu. Va ser detinguda en una operació que pretenia criminalitzar els CDR i vincular-los a terrorisme el 2018. L’Audiencia Nacional només va poder acusar-la de desordres però va dictar la inaudita ordre cautelar de confinament municipal que va quedar en els llimbs judicials fins que un jutjat la hi va aixecar, més d’un any després. Després han vingut els judicis i recursos fins a l’absolució final, amb qüestionament de la investigació del cos policial inclosa i encara vots particulars dels jutges Llarena i Marchena, per exemple. Un cas de deshumanització judicial, recloent una persona al seu municipi, i de desprestigi, perquè el mateix fet, convocar una protesta per WhatsApp, és motiu d’absolució per la majoria dels magistrats de la sala del Suprem, i alhora altres hi veuen encara motius de condemna.
El segon nivell de repressió continua en puixança. El mateix dia d’aquesta absolució es jutjava un jove per un cop a un mosso que no l’identificava ni té clar on l’havien colpejat, però la fiscalia reclama vuit anys de presó per a Adrià Catasús. Una exageració com la de força acusacions inflades a activistes o independentistes que van participar en l’1-O o en les protestes pel judici i la sentència. S’han condemnat 44 persones, amb una pena total de 145 anys i 10 mesos, però l’amenaça de la presó és present en desenes de casos que ja tenen condemna o amb judici pendent a tribunals d’instrucció. La repressió, lluny d’aturar-se, s’ha traslladat a l’activisme menys mediàtic, però és igualment injusta.
