Quan la inacció en inversió és un llast
De dèficit a despropòsit, així podríem resumir el percentatge d’execució de les inversions públiques de l’Estat a Catalunya. El govern de Pedro Sánchez presenta les dades autonòmiques per respondre a la triple dreta estatal que no prioritza Catalunya, però s’acaba disparant dos trets als dos peus. L’un perquè el seu argument que no afavoreix el territori català en inversions no obté cap ressò mediàtic a Madrid, on els mitjans obvien qualsevol fet o dada que no impliqui criminalitzar Catalunya. I l’altre tret perquè el dèficit inversor agreuja les ja tibants i escasses relacions entre els governs català i estatal, i entre ERC i La Moncloa. Per acabar-ho d’adobar, la justificació de les ministres que ho han valorat encara hi ha afegit més indignació, preguntant-se si calia publicar les dades o atribuint-les a la pandèmia. Govern de l’Estat maldestre a part, el cert és que l’últim percentatge d’execució del 36% esdevé dels més baixos dels darrers exercicis, entre xifres similars i constants. Una situació endèmica i sistèmica, perquè afecta tots els organismes i ens estatals. Un exemple només: el cobriment de l’N-340 a Vallirana va figurar fins a 15 anys en el pressupost de Foment, fins que es va executar parcialment.
La lentitud en la tramitació de múltiples projectes llasta l’economia de qualsevol territori: 45.333 milions d’euros costaria, xifra avançada per la Pimec, eliminar el dèficit d’infraestructures fins al 2030 a Catalunya i arribar al 19% del pes inversor que ens correspondria a l’Estat. Tots els agents socials i econòmics reclamaven dimecres complir els compromisos per no alentir la recuperació econòmica, més i tot quan l’Estat és el principal contractador en el sector de l’obra pública. L’incompliment de partides pressupostades o l’ajornament d’actuacions per part de les administracions minen la credibilitat de les institucions. L’Estat desatén els seus compromisos massa sovint, traslladant la manera de fer a vegades a la resta d’administracions. Generalitat i ajuntaments acrediten percentatges d’execució d’obres i inversions superiors als estatals, però també són millorables.