PSOE + :) = PP

Malgrat negar-se a reunir la taula de diàleg, malgrat pressionar contra la immersió lingüística a les escoles catalanes, malgrat haver executat només un terç de la inversió pressupostada per l’Estat a Catalunya... el PSOE no aconsegueix ser percebut com una opció prou catalanòfoba pel cos central de l’electorat de l’Espanya espanyola. Per això el soi-disant moderat Núñez Feijóo ha tornat a aixecar la bandera pirata contra els catalans, acusant-nos d’apartheid lingüístic, per fer pujar unes dècimes les enquestes electorals d’Andalusia. Allà la batalla decisiva es juga entre el PP i Vox, dos partits que poden apostar més fort en la subhasta anticatalana que els socialistes espanyols. I amb els resultats de les eleccions andaluses, si és que es confirma la desfeta de l’esquerra, s’haurà acabat el vol, curtet, del govern espanyol més progressista de la història, l’executiu més procliu a una entesa amb Catalunya dels que es puguin imaginar. Uns anys en què l’olla a pressió es va desactivar amb uns indults, gasius i reversibles, que no han fet res més que incrementar la confusió tàctica entre els partits i les entitats de l’independentisme. Això i prou. No hi ha ni hi haurà res més dins del cove.

Vista la campanya andalusa i vistes les enquestes, al PSOE li està caient el somriure, i això el deixa en PP. Les mateixes dues cares de sempre del sindicat d’interessos de la Transició que utilitza el nacionalisme espanyol per capturar les rendes de tot arreu i concentrar-les a Madrid per a, tot seguit, repartir-les entre unes elits extractives que tenen com a vèrtex i garantia la monarquia borbònica. La primavera plurinacional de Zapatero va acabar amb el daltabaix de l’Estatut i el govern socialista/podemita s’enfonsa en les enquestes andaluses, sense que hi hagi hagut ni un pas endavant a Catalunya. Constatat que ve l’hivern PP/Vox, ha arribat l’hora de replantejar estratègies i canviar lideratges en la política catalana.