La catalanofòbia, el clàssic de la campanya
La dreta espanyola percep les eleccions andaluses com la primera envestida per abatre la porta de La Moncloa i desallotjar-ne “comunistes” i “colpistes”. Convençuda que tindrà èxit, ha aprofitat l’inici de campanya per reactivar les clàssiques palanques de la catalanofòbia, com passa quan l’Espanya ancestral entra en campanya. A banda del simplisme propi del discurs que surt de les vísceres i s’adreça a la irracionalitat, atiar l’anticatalanisme denota absència de proposta i una falta d’argument polític que fa feredat. Que el primer punt del programa de la ultradreta sigui la supressió de l’autonomia de Catalunya –sí, els comicis són només a Andalusia– seria per girar full i deixar-ho córrer si no fos que tota la dreta segueix aquesta via. El PP no ha canviat ni canviarà. L’al·lusió de Núñez Feijóo a l’apartheid per intentar dividir els catalans a propòsit de la llengua i l’escola és una mentida amb mala intenció, un insult als qui han patit segregació real i, sobretot, una manera de podrir la política i regar el perillós planter de l’odi a una Catalunya que consideren seva quan només donen arguments perquè ens desconnectem d’Espanya. D’un lloc on no t’hi volen és millor marxar.
Quan Aznar i el seu cor mediàtic cridaven a ple pulmó que l’11-M havia estat cosa d’ETA, estaven ferint de mort la política, la dignitat i la democràcia. Repetir mil cops una mentida perquè sembli veritat es veu que funciona. Tot andalús que té família a Catalunya té eines per detectar tanta fal·làcia, però en campanya electoral costa molt alçar la veu contra el soroll dominant que proclama el tot s’hi val contra les diferències de Catalunya. Als territoris que se senten vinculats a l’Espanya unitària hi ha una bossa de votants acrítics amb la mentida repetida i sensibles a aquests missatges simples però mobilitzadors. La paorosa dada de l’execució pressupostària d’inversions de l’Estat a Catalunya servirà per, convenientment manipulada i capgirada, adreçar un nou relat a aquest pou de vots. En el cas que ens ocupa, servirà per inculcar als andalusos que ells no han de ser menys que una Catalunya que s’ho emporta tot.