Keep calm
Festejar la ‘província’
L’any 1987, el Parlament català va aprovar una llei en què s’advocava per la supressió de les diputacions provincials. En el preàmbul s’hi recordava que la divisió provincial de Catalunya “ha estat sempre considerada un element aliè en l’estructura territorial” i que “la supressió de la divisió provincial ha estat un element reivindicatiu de moltes forces polítiques catalanes”. L’Estatut del 2006 preveu, en el seu article 91, la supressió de les diputacions i la seva substitució per les vegueries. Aquest mateix Estatut reconeix que Catalunya està lligada de mans i peus per tirar endavant tots aquests canvis i que depèn clarament de la Constitució. És a dir, de com, des de Madrid, es vulgui interpretar el text constitucional. Fins ara, bé perquè a les Espanyes no han volgut, però també, sobretot, perquè des d’aquí la qüestió no ha passat de les paraules o les bones intencions, tot continua igual des de fa anys.
De fet, vist que res s’ha mogut en tot aquest temps, es pot considerar que als partits catalans, també als independentistes, ja els van bé les diputacions. Més aviat, molt bé, perquè les utilitzen com a poder, com a contrapoder, i, és clar, per col·locar militants i algun amic, conegut i saludat.
Per tot plegat, potser no ens hauria d’estranyar gens que la Diputació de Girona, amb president de Junts i govern d’aquest partit i d’ERC, hagi festejat amb bombo i platerets els 200 anys de la institució provincial.
Que tiri la primera pedra qui no tingui cap contradicció, però entre utilitzar una institució caduca –ja que la tenim, no la deixem perdre!– i muntar una exposició i celebrar-ho amb un dinar multitudinari en aquests temps en què hi ha molta gent que s’estreny el cinturó, doncs, a mi, em fa una mica de vergonya, per no dir molta. Directament, preferiria que, si volen festejar la província, ho fessin en petit comitè, amb la seva camarilla de poder.