‘The Queen’

La reina d’Anglaterra va tancar ahir amb una carta d’agraïment al poble els actes de celebració dels seus 70 anys al tron, durant els quals una onada de fervor patriòtic s’ha escampat pel centre de Londres. Amb Elisabet II, la monarquia britànica obté les màximes cotes de popularitat, un nivell de suport que els seus successors no tenen de cap manera garantit. Aprovació de la seva figura malgrat els privilegis i l’anacronisme de la institució, convertida en un lucratiu negoci familiar. Malgrat la pròpia història: la monarquia és també el símbol del passat imperial i totes les seves brutalitats, i malgrat els escàndols de tota mena que l’han acompanyat, sense anar gaire lluny els denunciats abusos sexuals del príncep Andreu. Per tot això, costa d’entendre, en ple segle XXI, el suport a una institució extemporània, que assenta el tron sobre el principi de la desigualtat. Potser és la por i la nostàlgia, tot barrejat, davant del canvi d’època global que s’anuncia el que ha convertit el jubileu de platí en un calorós comiat en vida d’Elisabet II i el seu regnat. Un reconeixement innegable, difícilment exportable a una monarquia com la borbònica, legitimada pel mateix dictador, tacada per la corrupció i avaladora de la repressió contra l’independentisme català.