Desplaçaments forçats voluntaris

La invasió d’Ucraïna i el patiment provocat per aquesta guerra esborren altres informacions com la coneguda fa pocs dies a partir del pirateig dels ordinadors de la policia xinesa que recull el genocidi del poble uigur, l’ètnia musulmana de Xinjiang. Si el 2009 i després que a la regió es produïssin alguns atemptats independentistes, les autoritats de Pequín van fer les primeres detencions en massa i van confinar una gran part d’aquesta població en camps de treball, que en realitat eren de concentració/reeducació, ara, la investigació de catorze mitjans d’onze països constata que s’està duent a terme una nova neteja ètnica. Les fotografies i els documents capturats demostren que des de fa cinc anys –els primers camps es van posar en funcionament el 2017– s’hi han tancat més d’un milió d’uigurs i d’altres grups musulmans, s’han destruït les seves mesquites i els llocs de pelegrinatge, s’han enderrocat barris tradicionals, s’ha suprimit la pròpia llengua, s’ha culpabilitzat famílies senceres, s’ha esterilitzat forçosament les dones, separat els nens dels pares i enviat milers de persones a treballar obligatòriament a les fàbriques de tota la Xina. L’operació estatal per assolir la plena ocupació a Xinjiang és en realitat una maniobra del govern de Xi Jinping per institucionalitzar els treballs forçats, per exemple en la recollida del cotó –el de Xinjiang representa més del 80% de la producció xinesa i el 20% mundial–, la qual cosa representa una nova modalitat d’esclavisme, disfressat aquesta vegada de lluita –voluntària, diuen des de Pequín– contra la pobresa.