A la tres
Sexe al Congrés de diputades
Què pot unir al faristol del Congreso dues persones tan ideològicament allunyades com les diputades Sara Giménez, de Ciudadanos, i Mireia Vehí, de la CUP? Qui ho havia de dir, doncs el sexe. Dimarts a la tarda, plenari solemne per debatre la proposició de llei socialista per prohibir el proxenetisme. Sobre el paper, interessant, convenient, fins i tot imprescindible. A l’hora del debat, però, sorgeixen els matisos, més esclaridors que mai perquè hi són exposats sense paternalismes ni masclismes: la defensora de la proposta, Adriana Lastra, i les dues diputades contràries són dones i són feministes. Per això en surt un debat d’altura al voltant del qual, homes i dones, hauríem de reflexionar sense moralismes i sense prejudicis, tampoc. Escoltant primer Giménez podies caure en la temptació fàcil de menysprear el sempre antipàtic discurs de Ciudadanos. Però valia la pena sentir com acusava amb vehemència els socialistes de voler criminalitzar involuntàriament les treballadores sexuals, d’imposar l’abolicionisme contra la llibertat personal i d’abocar-les a la indignitat i als riscos. “El puritanisme –hi afegia– pot obrir la porta a la prohibició dels continguts audiovisuals en lloc de perseguir l’economia criminal”, i renyava fort el PSOE: “Si no m’agrada o no ho entenc, ho prohibeixo, típic del conservadorisme.” Immediatament després intervenia Mireia Vehí i va ser llavors quan el debat va adquirir tota la incandescència, fent venir ganes de pensar, que és el que sempre reclamem a la política. Vehí va ser encara més ferma: “Els anys setanta als EUA el feminisme radical es va aliar amb la dreta per carregar contra la pornografia. La dreta ho va aprofitar per carregar contra l’avortament i contra tots els drets LGTBI que s’havien aconseguit. Ara vostès volen facilitar la prohibició de la pornografia i del treball sexual a les portes d’un govern PP-VOX.” Tot seguit advertia: “Prostitució no és igual a violència masclista, no tot el porno és patriarcal, no el consumeixen només homes.” Difícil tasca, la del legislador: intentant solucionar un problema encara l’acabaran amagant del tot sota la catifa de la clandestinitat.