De reüll
Sweet Tweety i algun tarat
La capacitat d’amplificació que les xarxes socials tenen amb l’amor i l’odi és, en bona part, el secret del seu èxit: 280 caràcters per titular i, amb una mica de sort, subtitular les experiències vives, els sentiments més aferrats a les entranyes, el plaer i el dolor, amb lectors assegurats gairebé al minut. Sembla impossible d’evitar. És una temptació en tota regla per a qualsevol que sigui digne de tenir un melic, per petit que sigui.
I així és com de la virtut se’n fa defecte. Hi ha personalitats públiques que han aprofitat les xarxes socials per vestir les seves vides amb un relat coherent que els permet situar-se en el gran globus mediàtic. Els polítics, per exemple, no van trigar gens a incorporar les xarxes socials al seu ventall d’eines per fer arribar opinions i discurs a seguidors i detractors. I n’hi ha que han fet de Twitter una font d’inspiració. Sense anar més lluny, aquesta setmana el diputat al Congrés per ERC Gabriel Rufián ens ha sorprès amb unes declaracions sobre les seves piulades que el podrien convertir en Tweety del mes. Amb aquestes anàlisis del que pensen els altres sobre el que piula un mateix, Rufián, només donem munició a aquells Tweeties que carregaven contra els que votaven l’1-O. Que suposo que també devien ser una mica tarats.