El voraviu
Tarats acabarem tots
Rufián s’hi assembla bastant, al que és un tarat, però la rectificació no cola
Rufián és un producte del màrqueting polític que ha sortit esguerrat i que no es pot amortitzar perquè és l’aposta del gran cap avalada per tots els caps. Com tots els productes esguerrats del màrqueting polític, farà el seu curs erràtic (descontrolat o dirigit) i generarà a l’unionisme i als monàrquics dies de gloria en xarxes i mitjans com el que va proporcionar ahir amb la declaració i la rectificació sobre la condició de tarat, persona considerada defectuosa. Un guillat. Un tocat. Un sonat. Un ximple. Algú que no gira rodó. Condició que va adjudicar al president Puigdemont per haver proclamat la independència i que es va espolsar ell, per la piulada de les 155 monedes. La cosa ara és saber si en el descontrol que demostra actua per lliure o actua teledirigit. I si actua teledirigit, al servei de qui? Del republicanisme i de la independència segur que no. Tot just feia unes hores que Marta Vilalta acabava de llegir la cartilla a Junts. “Que no s’equivoquin d’adversari.” I va Rufián i tracta de tarat el cap gros de Junts. Marta Rovira acabava de recomanar a Junts que deixessin els retrets incomprensibles a companys de viatge. I va Rufián i tracta de tarat el cap gros dels companys de viatge. I no per qualsevol cosa, no. Per haver proclamat la república! No sé si la paraula és “tarat”, però Rufián està alguna cosa que s’hi assembla prou. De moment han sortit ràpid a fer-lo rectificar i ho ha fet, però no cola. Si aquesta també cola, acabarem tots tarats.
