Gerunda FC
Tot és mesquí quan parlem de futbol femení per la falta de generositat econòmica i de mires. L’èxit de l’equip femení del FC Barcelona és només la part visible i molt petita d’un iceberg, la de l’èxit. Però sota la superfície, i amagada per anys i panys d’ignorància masculina, s’hi amaga una crua realitat. La bretxa econòmica i la percepció social són avui en dia encara negatives. Els greuges comparatius amb el futbol masculí són grans: incomparables diferencials econòmics, discriminacions en publicitat, en terrenys de joc, en l’accés a subvencions i en la consideració subconscient que el futbol és cosa d’homes. Però avui us parlaré d’una realitat a casa nostra que afecta també el futbol femení: l’esport de base que educa i il·lusiona, la del Gerunda FC. És un club que va ser fundat l’any 2012 per Carles Teixidor, un maniàtic del futbol, i que fou president del Girona FC. El Gerunda FC ha de lluitar contra la percepció masculina de l’esport i contra tots els prejudicis i tòpics existents. Entrenen i juguen a Fontajau, un camp municipal que comparteixen amb l’Atlètic Sant Ponç, un club de nois. Els seus dirigents, masculins, decideixen el que es fa i el que no: quan poden entrenar les noies, la gestió del bar, qui i quan poden fer el Campus d’Estiu, els horaris d’entrenament o l’ús dels vestidors. Tampoc tenen les mateixes subvencions ni l’espai d’administració, un mòdul prefabricat en condicions precàries.
Avui en dia, dirigir un club de futbol femení és una heroïcitat. I és lamentable que això passi en un espai de titularitat municipal. Tots tenim molts prejudicis, esquemes mentals i prototips masculinitzats que s’han de canviar. Cal començar pels polítics del consistori en la defensa de l’equitat, i no avançarem ni un pam si no fem un canvi radical de pensament. Els 10 anys del Gerunda FC mereixen un respecte no sols per la fe i les ganes que hi posen, sinó sobretot perquè s’ha d’avançar també en la igualtat en els drets esportius. Cal aprofitar la pròxima inauguració del nou camp de futbol per normalitzar una situació actualment injusta. Potser així guanyaríem en l’equitat de gènere, també en el futbol. Essent aquest esport un món complex dirigit per homes que pensen en clau masculina, correspon a les administracions locals contribuir directament a la reducció d’uns estereotips i prejudicis creats entre tots.