Decréixer i desconnectar

S’acumulen les notícies i accions sobre la crisi climàtica, el daltabaix ecològic i econòmic general, les guerres, els conflictes energètics, les emergències sanitàries i socials, tot enmig de la dura batalla entre els anomenats “amos del món” –l’elit invisible que el governa, disposada a instaurar el Nou Ordre Mundial– i els que en pateixen les conseqüències.

Ara mateix, entre aquests darrers, l’Assemblea Ciutadana pel Clima –formada per més de 300 persones i 32 organitzacions ecologistes, socials i veïnals– han enviat al govern espanyol i al Congrés dels Diputats –amb la voluntat que sigui un pacte d’estat– 186 mesures, considerades indispensables, per frenar el canvi climàtic, entre les quals, a més de la reducció de residus i canvis radicals en el model energètic, en agricultura i mobilitat, s’introdueix la urgència d’un progressiu “decreixement” de l’activitat econòmica general, sobretot aquella, la més important, que produeix efectes més greus, duradors i inútils sobre la vida de les persones i dels entorns urbans i rurals. Ja veurem si “ses senyories” són capaces d’atendre algunes d’aquestes receptes, és a dir, si volen o poden deslligar-se dels lligams que les vinculen interessadament amb els poders reals.

Del Decreixement se’n parla molt, sobretot al món occidental, els últims anys –prova que és una necessitat cada cop més sentida per una societat que pateix els inconvenients provocats, justament, pel creixement tal com l’hem tingut–, però la teoria econòmica del decreixement té, com a mínim, cinquanta anys d’existència, els que fa que l’economista romanès Nicholas Georgescu-Roegen (1906-1994) va formular-la, subvertint els fonaments de la tradició dominant dels segles XIX i XX, consistent a fer créixer l’economia a costa de l’ecologia, és a dir, del saqueig dels recursos de matèria i energia existents.

Per la seva BaNDA, un altre economista –vinculat a la denúncia de l’explotació capitalista del sud del planeta–, l’egipci, de Luxor, Samir Amin (1931- 2020), va formular, justament en una conferència a Barcelona el 1987, el que anomenà la “lògica de la desconnexió”, en el sentit de refusar la submissió a l’expansió del capital. Al cap dels anys, podem observar els punts de contacte entre el decreixement i la desconnexió. Això és el que s’ha intentat fer, per part d’altres protagonistes, com el Moviment pel Decreixement, que, des del Rosselló i el Principat, s’han anat reunint, des de fa quinze anys, a Cuixà, a Olot, a Barcelona i, fa poc, a Elna, per anar creant grups d’influència política i consolidar una opció de vida i de treball al marge, o al màxim, del sistema establert.

A Elna, justament, al lloc dels nostres orígens romànics i nacionals, amb el Canigó de fons, vaig retrobar els amics que no han cessat en aquest intent: Miquel Mayol, històric de l’Esquerra Catalana dels Treballadors; na Daniela Grau, coratjosa dona per la independència personal i col·lectiva, així com Serge Latouche, filòsof i professor emèrit d’economia a França, continuador ampliant la tesi de Georgescu, i Santiago Vilanova, periodista ecologista de primera hora que, amb l’associació Una Sola Terra, des del 1989 (i des de Prada de Conflent, de 1979 a 1983) ha divulgat el decreixement. En l’ocasió d’Elna, renovà el seu plantejament de denúncia del “capitalisme verd”, amb reformes radicals en economia i energia per aturar o frenar el col·lapse del canvi climàtic i, en fi, exigint una “nova governança” a tots nivells per afrontar la disbauxa en què s’ha convertit el món.

En la sessió d’Elna, la cinquantena de reunits van dedicar un emotiu homenatge al traspassat Joan-Lluís Prat, professor i sociòleg nord-català, activista pel decreixement, la catalanitat i l’ecologia, i autor de nombrosos textos sobre aquestes matèries. Un altre protagonista d’aquest moviment és la Xarxa per la Sobirania Energètica, creada fa deu anys a tot Catalunya, que visità la Fatarella, en el curs d’un viatge també pel Matarranya, convidada per l’associació Terra Alta Viva. Amb el Grup pels Sediments al Delta, van exposar els conflictes ecològics al sud. El moviment es mou.